Qüestió plantejada:

Ens trobem en el supòsit del cònjuge separat legalment mitjançant sentència judicial, no divorciat, que pretén aplicar els beneficis fiscals reconeguts a la legislació de l’Impost sobre Successions al cònjuge reconegut en el Grup II de parentiu.

Resolució:

Hem d’atendre al que estableix la legislació civil, en concret l’article 85 del Codi Civil, que assenyala que només la mort o la declaració de mort d’un dels cònjuges així com el divorci són causes de dissolució del matrimoni. La separació legal dels cònjuges té els supòsits, causes i  les conseqüències que es recullen en els articles 81 a 84 del mateix Codi Civil (com per exemple: la suspensió de la vida en comú),  però en cap cas es produeix la ruptura del vincle matrimonial existent entre els cònjuges.

Per tant, i ja que ni la norma estatal (art. 20.2a) de la Llei 29/1987), ni la norma autonòmica (art. 2 b) de la Llei 19/2010) reguladora de l’Impost de Successions diferencia entre la condició de cònjuge (separat o no), hem d’entendre que en ambdós casos es produeix la inclusió del cònjuge en el Grup II de parentiu d’ambdues normes, podent-se aplicar les reduccions assenyalades en el mateix.

Vital importància té això en la Llei catalana, ja que és tant d’aplicació la reducció de l’art. 2b)  de 100.000 € per parentiu, com la de l’art.4.2 de 275.000 € per persones del Grup II majors de 75 anys, com la bonificació del 99% de la quota tributària  assenyalada en l’article 58 bis 1.

S’empara aquesta argumentació amb dues consultes tributàries, una de la Direcció General de Tributs, consulta vinculant numero V2264/2006 de 16 de novembre, i una de la Direcció General de Tributs de Catalunya, consulta numero 153E/2013 de 28 de juny.

Descàrrega Nota en PDF