Ens retrobàvem amb els Love of Lesbian que presentaven el seu darrer treball Viaje épico hacia la Nada, en un Festival de Pedralbes en plena ebullició, com donant-nos pistes que aquest viatge cap al no res ja està arribant a la seva fi i que tot tornarà a ser com abans… I qui millor que el Santi Balmes and Cia. per oferir un bon concert d’estiu, amb temes optimistes, amb visió global optimista, tant necessari en aquesta nova normalitat.

Menció especial a la inclusió de Marc Clos a la percussió en aquesta nova gira, gran music i que ho viu (i ho fa viure) a mil damunt l’escenari.

Love of Lesbian sembla que ha trobat el seu mur de so particular (no és el de Phill Spector però sí que és el d’ells) que s’ha crisalidat sobretot en els seus dos darrers treballs El poeta Halley i aquest darrer Viaje épico hacia la Nada, so acompanyat en els dos casos amb lletres més elaborades, més completes, més llargues (com fa broma el mateix Santi Balmes en un moment del concert).  Per bé o per mal ja no són aquell grup indie, ara són un fenòmen mass-media, amb el perill de embafar-nos una mica…ja s’han guanyat els seus memes i els grups de haters que tota persona/grup que arriba a l’èxit ha de tenir (això vol dir que estàs a dalt de tot).

En quant al show en concret, vint temes centrats en el seu darrer àlbum, Los irrompibles o Sesenta memorias perdidas segurament es convertiran en clàssics en els seus futurs concerts, i pel mig, sense perdre coherència, els temes més jukebox, Segundo Asalto, Club de fans de John Boy o Allí donde solíamos gritar, per fer embogir i saltar la grada allà mateix on ho solíem fer….(vam trobar a faltar Catalunya Bondage per acabar de fer saltar la banca)

Ens seguirem trobant pels carrers i places.  Salut!