Feia temps que no sortia d’un cinema amb ganes de quedar-me i tornar a començar (si encara existissin aquelles sessions continues de la meva infància, del tot segur que m’hi hagués quedat).  Feia temps que no sortia d’un cinema amb la consciència social i política revolucionada (la meva ment se’n va anar a buscar la “In the name of the Father” de Jim Sheridan a l’any 1993…ja ha plogut). Feia temps que no veia un actor en un treball d’aquestes dimensions (records a Heath Ledger, l’altre gran Joker, però dins una pel·lícula molt diferent).

Tot això és Joker, brutal, social, política, humana… rebel·lió en una Societat que no té res a perdre, que ho ha perdut tot i, dins seu, individus totalment desarrelats des de fa generacions, sense cap sortida endavant, sense cap solució per part dels que mouen els fils del poder (Wayne). No és una peli de superherois però sí que hi ha un super dolent, la Societat, la pròpia Societat governada pels poderosos que esclafa a qualsevol que no pot seguir el seu ritme…i aquí neix el Joker, un inadaptat, malat, desarrelat, que s’emociona i somriu quan s’esmuny dins d’un cinema a veure els “Modern Times” de Chaplin, en una platea repleta de gent poderosa, de gent de diners, no és el seu món…però quin és el seu món? No way out.

by Andreu Miquel