Ja hi tornem a ser, en data 1 de febrer de 2014, ha entrat en vigor la darrera revisió de l’Impost de Successions a Catalunya, la Llei 2/2014 ens ha tornat a fer preocupar sobre l’aplicació d’aquest impost, eliminant la bonificació del 99% de la quota que, fins a 31 de gener de 2014, van gaudir les successions entre cònjuges i de pares a fills.

Per una banda es minoren les reduccions per parentiu, és a dir, el mínim exempt pel qual no s’ha de tributar, per tant s’incorporen nous contribuents efectius, a tipus enunciatiu, per exemple les reduccions personals per cònjuge i fill passen dels 500.000 € i 275.000 € respectivament a 100.000 € en ambdós casos.

També es limita la reducció per gent gran (+75 anys), abans per a tothom i ara només aplicable al cònjuge de manera efectiva, ja que difícilment un fill de més de 75 anys heretarà dels seus pares, encara que la Llei també contempla la reducció per ells.

Es suprimeix igualment la reducció addicional que la Llei contemplava sobre la base imposable per als cònjuges i fills.

I, potser el més rellevant, es modifica el règim de la bonificació del 99% aplicable a la quota de l’ impost, que ara només s’aplica per als cònjuges, mentre que per als descendents i ascendents s’aplicarà mitjançant una escala progressiva que va des del 99% fins a un mínim del 20% segons la quantitat a heretar. Es  manté el criteri que si el descendent o ascendent opta per aplicar alguna altre reducció específica de l’ impost (excepte vivenda habitual i assegurances) els percentatges de bonificació quedaran reduïts a la meitat.

Per tant, i a mode orientatiu, una herència de 900.000 € de pares a fills tributarà a un tipus mig d’un 11,75%, i una de 1.030.000 € a un tipus d’un 16,30€ degut a aquesta progressivitat de l’ impost.

Tot això sota l’ombra de la creació d’una nova regulació estatal que deixaria sense efecte la cessió d’aquest tribut a les Comunitats Autònomes i crearia un nou impost únic estatal per a tothom, cosa però que ens sembla complicat de manera ràpida amb la nova reforma fiscal que planteja el govern central, ja que s’hauria de re negociar tot el tema del finançament de les Comunitats Autònomes.

 

Encara que sí que és cert que l’ impost necessita una reforma important des de la seva base, que no oblidem és la llei estatal 29/1987, i parar el desgavell de regulacions autonòmiques d’aquests darrers anys que han produït greus desigualtats entre territoris.

Igualment es té que tenir en compte el procediment d’infracció que la Unió Europea ha iniciat contra España per la discriminació dels no residents envers aquest impost, ja que a aquests se’ls fa tributar per la normativa general de la Llei 29/1987 i no es poden aplicar les reduccions autonòmiques de la comunitat de residència del causant, vulnerant la lliure circulació de persones i capital dins la Unió Europea. Si aquest procediment tira endavant, suposarà una important re consideració de l’impost i la seva aplicabilitat als hereus i causants no residents.

 

De la mateixa manera, el Tribunal Suprem també ha presentat qüestió d’inconstitucionalitat conta la regulació de l’impost que ha fet la Comunitat Valenciana, que només aplica la bonificació del 99% als cònjuges i fills residents a la pròpia Comunitat, discriminant els hereus que no són residents a València. Per tant, com es pot veure, el desgavell és important i la reforma global del mateix, al nostre entendre, ja fa anys que va tard….mala feina tenim els assessors per poder donar el nostre consell o opció sobre planificació i successió de patrimonis, ja que la inseguretat jurídica és molt alta en aquest aspecte…sense voler fer bromes sobre el tema, si tenien pensat morir-se, hagués estat millor fer-ho abans del 31 de gener d’ aquest any. Ara ja han fet tard.

Enllaç a la versió PDF ENESIMA REVISIO DE L’IMPOST DE SUCCESSIONS A CATALUNYA